Defineix l'esperit de la ciutat
"Esperit urbà" és, en primer lloc, una designació regional limitada, que fa referència a la identitat col·lectiva i la personalitat comuna reflectida en un espai determinat i la ressonància de les persones que viuen en un espai determinat i l'entorn. Es tracta d'una mena de valors i característiques culturals. Pertanyent a la consciència del progrés social. Cada ciutat té el seu propi valor de connotació recognoscible que no pertany a altres categories, de manera que quan la gent esmenta el nom d'aquesta ciutat, pot evocar "localitat", "al·lusió" i "característica". Sorgeix la "recordança d'impressió". L'"esperit urbà" s'ha expandit amb el temps i han aparegut superposicions històriques.
L'objectiu de la "remodelació" és integrar i desenvolupar, heretar i definir els elements històrics de la ciutat, els antics capítols de la civilització, les històries dels assentaments humans i els records comuns que han estat destruïts, incomplets i fins i tot oblidats en el passat en la nova era, per tal d'afrontar la societat futura. Demanda. La modernització de la ciutat és imperativa. La Declaració de Machu Picchu del 1977 va declarar que "l'objectiu del pla de conservació és garantir la relació harmoniosa entre la ciutat històrica i la nova zona urbana en conjunt". Això significa que cada edifici ja no és una existència aïllada, sinó que ha d'estar relacionat amb tota la zona, i el posicionament i la pertinença de tota la zona s'han d'ajustar a "l'esperit de la ciutat".
"Actualització" hauria de ser "actualització orgànica". La planificació urbana només defineix les funcions i el valor de desenvolupament dels diferents districtes de la ciutat a nivell macro i aclareix la direcció de desenvolupament futur de la ciutat. El disseny urbà és molt important a nivell de planificació. Es tracta de les normes detallades, la implementació específica i la implementació. La importància de la renovació es reflecteix en el disseny específic de la ciutat, on cada detall s'ajusta a la textura urbana, de manera que les cèl·lules urbanes individuals i les estructures organitzatives formen un tot orgànic, que estan interconnectats i es reflecteixen alhora.
En aquesta etapa, la "renovació" de les ciutats xineses ha entrat clarament en un malentès. La clau de la "renovació" és desmantellar el vell i construir el nou, i desmantellar el vell i reproduir el vell. La ciutat perd la continuïtat del seu patrimoni cultural, i l'esperit original de l'espai ha esquinçat el passat i el futur de la ciutat. El context de contacte de l'actualització del nom és realment cec.
La tensió i la influència de l'esperit urbà
Avui dia, amb el ràpid desenvolupament de la urbanització, ha aparegut una aparença urbana molt similar a la de "mil ciutats i una cara". La ciutat necessita que el seu temperament interior es reflecteixi en les seves característiques exteriors. El temperament urbà és l'acumulació de la història de la ciutat en el temps i l'espai. En poques paraules, és la personalitat comuna de les persones que viuen a la ciutat, que s'expressa a través d'aquesta personalitat. Com ara audaç, atmosfèric, amable, delicat, etc. També es pot resumir com el clima de la ciutat, la ubicació geogràfica, els símbols emblemàtics, les característiques de la categoria del patrimoni cultural i altres trets distintius que fascinen la gent a primera vista. Aquests són la penetració de l'externalització espiritual interior a la ciutat (representada per les persones, amb la vida, la residència, la dieta i el comportament de les persones com a fenòmens).
Avui dia, amb el ràpid desenvolupament de la urbanització, ha aparegut una aparença urbana molt similar a la de "mil ciutats i una cara". La ciutat necessita que el seu temperament interior es reflecteixi en les seves característiques exteriors. El temperament urbà és l'acumulació de la història de la ciutat en el temps i l'espai. En poques paraules, és la personalitat comuna de les persones que viuen a la ciutat, que s'expressa a través d'aquesta personalitat. Com ara audaç, atmosfèric, amable, delicat, etc. També es pot resumir com el clima de la ciutat, la ubicació geogràfica, els símbols emblemàtics, les característiques de la categoria del patrimoni cultural i altres trets distintius que fascinen la gent a primera vista. Aquests són la penetració de l'externalització espiritual interior a la ciutat (representada per les persones, amb la vida, la residència, la dieta i el comportament de les persones com a fenòmens).
L'esperit de l'època que defensa la societat actual és també una mena d'esperit urbà, que emfatitza l'actualitat i el progrés amb els temps. Però si la ciutat no té el patrimoni acumulat en el passat, com pot prendre un camí "avançat"? S'han construït molts districtes urbans nous. La distància i l'escala de la ciutat s'han ampliat moltes vegades. Els carrers són espaiosos i alts, i el paisatge i els jardins són totalment nous. Tanmateix, la gent se sent alienada i no sent l'aparició de la "bellesa". Això es deu al fet que la gran escala fa que la gent no tingui emocions i interessos tradicionals. No hi ha cap ombra de cultura regional en un lloc així. La ciutat no pot inspirar la gent, influir en la gent i donar-li un sentiment de pertinença. Aquesta és la raó per la qual l'esperit de la gent no pot respondre a la manca d'un fort esperit urbà.
L'evolució de la cultura urbana i l'aparició de l'arquitectura
Els edificis apareixen a la ciutat en diferents formes, i cada edifici és un símbol simbòlic que expressa la vida i l'estil de vida de les persones. L'arquitectura canvia els hàbits i les condicions de vida de les persones, i l'espai ambiental amb l'arquitectura com a cos principal s'adapta als diversos comportaments de les persones i afecta l'adaptació psicològica de les persones. L'espai arquitectònic té un temperament de lloc diferent a causa de la diferent naturalesa del lloc. El temperament del lloc correspon al temperament físic i psicològic de les persones, cosa que pot crear un entorn de vida harmoniós i habitable. S'ha reflectit més el grau d'integració entre la forma simbòlica de l'arquitectura i la cultura regional? No tots els edificis són adequats per a la implantació forçada de la cultura regional. Això, en primer lloc, viola el principi de "el temperament espacial correspon al temperament humà" i, en segon lloc, també canvia la cultura regional. Vulgarització i formalització de la cultura.
Com a cos principal, l'arquitectura a la ciutat és la major observació visual i font de primera impressió. La no-diferenciació i l'assimilació de l'estil de construcció arquitectònica obliteren directament l'expressió individual de l'estil urbà. La forma dels edificis urbans ha de ser una combinació diversa, però la riquesa de les façanes urbanes no ha de ser desordenada, no-subordinada o fins i tot excloent com a mitjà, de manera que la riquesa esdevingui caos.
Els edificis del Bund de Xangai es van concentrar a finals del segle XIX i principis del XX, i la majoria es van mostrar en una col·lecció d'estils clàssics colonials mixtos com a model. El Nou Districte de Pudong, davant dels edificis clàssics europeus del Bund, presenta edificis alts i molt alts, que mostren la nova cara vibrant de Xangai. Els edificis del riu proper són relativament baixos, i els edificis del riu llunyà són relativament alts, formant una relació de fons esglaonada. Les façanes dels edificis són inconsistents entre si. En els darrers anys, s'han tornat més prominents i més magnífics. Semblen mostrar la prosperitat de l'economia contemporània. De fet, hi ha una actitud agressiva de poder a l'interior. En el fenomen de la il·luminació nocturna de la ciutat, passa el mateix. La pantalla gegant té colors abruptes, i les combinacions horitzontals, verticals i diagonals de línies i superfícies de llum no tenen res a veure amb la forma arquitectònica.
Imatge urbana i disseny urbà
La imatge de la ciutat es basa en el consens grupal de diferents observadors sobre les característiques de l'entorn espacial, i diferents persones tindran diferents punts d'interès. La imatge composta pública formada per la imatge de la majoria de la gent realment observa el caràcter i les característiques de la ciutat, cosa que desperta la psicologia associativa de l'observador. L'acadèmic nord-americà Kevin Lynch creu en la "Imatge Urbana" que el contingut de la investigació de la forma material en la imatge urbana es pot resumir en cinc elements: carreteres, fronteres, regions, nodes i punts de referència. La gent percep la diferència i l'encant de la ciutat a través de l'entrada i l'experiència dels cinc elements, evitant així la confusió i la identificació vaga entre ciutats.
Augmentar la identificació del caràcter de la ciutat, ordenar el context visual de la ciutat, continuar la revitalització cultural de la ciutat, fer que la ciutat sigui més ordenada espacialment i gestionar l'ús, l'excreció, el marcatge, el trànsit, l'espai verd, el mobiliari urbà, l'art urbà, el dia i la nit, etc. en el desenvolupament urbà. Aquests detalls tediosos són una tasca important del disseny urbà. En allò en què se centra el disseny urbà és en la relació entre les persones i el medi ambient i la creació d'espais de vida urbana, perquè la gent pugui sentir la ciutat i acceptar l'espai de la ciutat.
L'esperit urbà i la cultura regional es basen en l'autoestima, la confiança en si mateixos i l'amor propi de la gent, i finalment condueixen a un gran progrés en la civilització social. Ignorant els sentiments d'existència i les condicions de vida bàsiques de la gent, una ciutat així no té res a veure amb la gent, i molt menys amb "l'esperit".
Data de publicació: 25 de novembre de 2021
